Arxiu: CEI Sant Climent, Maó 2000-2007

Aquest Centre d'Educació Infantil, per nens de 0 a 6 anys, es troba en un solar situat als afores del nucli urbà de Sant Climent, Maó, Menorca, en una parcel·la a cavall entre el camp i el poble.
Degut als requeriments de la normativa l'edifici s'havia de desenvolupar en planta baixa, quan els edificis dels voltants tenen planta baixa més dues plantes pis. Això ens obliga a fer destacar l’Escoleta mitjançant d’altres recursos. L'estructura és el suport formal de l'edifici i l’expressió que pugui prendre la coberta i els murs a tramuntana, aquells que seran la façana visible des del poble, és un dels principals punts de sortida.

Per l’esmentada posició de l’Escoleta, a cavall entre el camp i el poble, i per la seva independència respecte d’altres edificis, l'edifici pren l'aspecte formal dels bouers que trobem al camp de Menorca, construccions amb una rotunda volumetria i una forta presència en el territori.

Les dimensions dels bouers (entre 6 i 8 m. d’amplada) permeten donar a les aules una bona proporció i col·locar-les de forma alineada, repartides en dos o tres d’aquests. Dos més de majors dimensions allotjarien l’espai comú i la porxada. L’articulació entre ambdues agrupacions de “bouers” crea l’accés i espais de distribució, utilitzables com espais de joc i relació els dies de vent i pluja, així com dos patis, d’il·luminació i accés a la zona d’hort i granja orientat a nord-est, i d’accés i de jocs semi-cobert a oest.

Com s'ha comentat, l'estructura forma la volumetria de l'edifici. La coberta és una làmina plegada de formigó armat, de 10cm de gruix, suportada pels mínims pilars degut a les seves característiques autoportants, deixant la planta lliure, de forma que no hipotequem futurs canvis de distribució o ús de l’edifici.

La làmina queda vista inferiorment, per tant no li cal cap tractament posterior. Aquesta làmina, orientada longitudinalment en direcció est-oest, ens permet una recollida d’aigües senzilla i l’aprofitament de les pendents a sud per a col·locar-hi plaques solars.

Pel càlcul de l'estructura s'ha emprat el programa Robot Millenium v.15.5. que permet obtenir de forma acurada els esforços a que se sol·licita l'estructura.

AH Asociados al IV Congrés Internacional d'Arquitectura Blanca

Us presentem la conferència de Jorge Gambini i Pablo Frontini, d'Ah Asociados a Bareclona, realitzada el 5 de març de 2010 en el marc del IV Congrés Internacional d'Arquitectura Blanca organitzat per la Universitat Politècnica de València.
A la conferència, Gambini i Frontini, fan un repàs de les últimes obres realitzades incidint en el CEIP Mediterrània de Sant Pere de Ribes i presenten un recull de projectes que il·lustren els principis fonamentals sobre els quals es desenvolupa la seva producció.
Les obres comentades durant la conferència, en les quals S4 Arquitectes hem participat en el projecte d'estructures, ha estat:
- MARTOSSA: Habitatge unifamiliar a Tossa de Mar, construït
- A L'EST: Edifici plurifamiliar a Cerdanyola del Vallès, construït
- ARMOLTEC: Edifici Industrial, construït
- Y-BUS1: Estació d'autobús, en projecte
- 0-BUS1: Estació d'autobús a la Bisbal d'Empordà, pendent de construcció)
- CEIP LA DRAGA: Banyoles, construït
- CEIP Mediterrània: Sant Pere de Ribes, construït.

Al següent enllaç podeu veure totes les ponències i comunicacions: http://www.upv.es/catedrablanca/CIAB4/videos/videos.htm

(La conferència comença al minut 1:50)

ENS MUDEM!!

S4 ARQUITECTES canvia de despatx. Deixem l'Eixample per anar al Poblenou.

A partir d'aquesta setmana ens trobareu al C/ Llull, 47 5è 4a, 08005 Barcelona.
Durant uns dies estarem sense telèfon.

Si voleu contactar amb nosaltres, feu-ho per email, facebook, twitter o mòbil (Marc: 605048854 // Santi: 605048843)

Us hi esperem!

Com afecta un sisme a un edifici? (i 2)

L'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) ha publicat l'Informe Geològic Preliminar del Terratrèmol de Llorca.
S'hi troba un ànalisi geològic del terreny i un estudi dels danys a les edificacions històriques.

 

El podeu llegir aquí: Informe.

Càlcul de bigues isostàtiques

Presentem la nova versió de Flexió 4.0. La podeu descarregar aquí: Flexió 4.0
Es tracta d'una aplicació que permet la comprovació d'una biga articulada, aplicant 4 accions simultàniament (2 càrregues puntuals, 1 càrrega uniforme parcial i 1 càrrega uniforme total).

Pensem que és una eina útil per qualsevol tipus de despatx ja que està pensat per resoldre situacions habituals com per exemple el càlcul d'un estintolament o el predimensionat de qualsevol tipus de biga.
Les millores incorporades són:
- Comprovació de perfils d'acer laminat (IPE, IPN, HEB, UPN, 2UPN, Linstruccions i T)
- Dimensionament de bigues de fusta C16, C22 i D30
- Dimensionament de bigues de formigó HA-25, HA-30 i HA-35

Fulls d'instruccions i ajuda:














Full d'introducció de dades:





















Fulls de resultats i comprovacions:














Fulls diagrames: deformada, moments i tallant





















Aquesta aplicació s'ha realitzat amb OpenOffice.org i trobareu una versió per OpenOffice i una altra per Microsoft Excel.

Esperem que us sigui d'ajuda. Qualsevol comentari o suggeriment és benvingut!

Descarregueu-la aquí: Flexió 4.0

Entrevista al Matí de Catalunya Ràdio

Aquest Matí Marc Bàrbara ha participat al programa el Matí de Catalunya Ràdio per respondre a la pregunta "Com construïm".

Manel Fuentes ha entrevistat a Marc Bàrbara i a Pere Santanach, sismòleg.

Aquí podeu escoltar l'entrevista

Direcció d'obra: Escola Bressol i CAP a la Trinitat

Hem acabat les obres d'estructura de l'edifici de l'escola Bressol i CAP al barri de la Trinitat de Barcelona.

Autors del projecte: Josep Lluís Canosa i Magret, Daniel Duch i Ginjaume, VictorCanosa i Blajot
Promotor: REGESA
Constructor: Bosch Pascual Construccions
Any projecte: 2009
Any construcció: 2010-2011

Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos plantes pis. Inicialment es planteja una estructura de pòrtics rígids de formigó armat in situ amb sostres de prelloses de formigó armat.Un element molt important de l'estructura és el pòrtic en voladis que conforma l'entrada de l'edifici.

Al començar l'obra la constructora planteja canviar les prelloses per plaques alveolars, les jàsseres armades per pretesades i, els pilars in situ per elements prefabricats.
Les solucions habituals d'estructura prefabricada són de jàsseres articulades als pilars. Un cop analitzada la proposta veiem que plantejar una estructura sense nusos rígids suposa que les deformacions enfront accions horitzontals són excessives i no es pot garantir el compliment de les exigències dels estats límits d'utilització. Per tant, s'introdueixen modificacions a la proposta per tal de garantir la rigidesa dels nusos i poder controlar les deformacions horitzontals.

Com podem donar continuitat als pilars i alhora garantir l'encastament i continuitat de les jàsseres?
Es plantegen els pilars continus de dues o tres plantes preveient a l'alçada de cada jàssera unes beines que ens permetin donar continuitat a l'armadura de negatius de les jàsseres.

El procés d'execució consistirà, per tant, en portar a l'obra "mitja" jàssera formigonada i col·locar l'armadura de negatius a l'obra, per després formigonar la part superior de la jàssera juntament amb la capa de compressió del forjat.

Per poder executar correctament la solució és important tenir en compte que:

1.- la part "no formigonada a taller" de les jàsseres ha de tenir l'alçada suficient per poder col·locar l'armadura longitudinal de negatius per sota dels estreps. Deixant uns 15cm n'hi ha prou.

2.- L'armadura de negatius sigui amb el menor número de barres possible per reduïr la mida de les beines.

Això implica, però, la utilització de barres de grans diàmetres (20,25 i 32) que necessiten grans recobriments. S'haurà de fer un seguiment meticulós de l'obra per garantir-los.

3.- Donat que les modificacions/adaptacions dels elements prefabricats són força complicades de fer a l'obra, és molt recomanable realitzar visites al taller durant la fabricació dels elements prefabricats.

Detall del voladís

Armadura de negatius travessant el pilar prefabricat

Unió de pilar prefabricat amb biga d'acer.

Com afecta un sisme a un edifici?

Després del terratrèmol del Japó i, sobretot del de fa un parell de dies a Llorca, hem hagut d'explicar varies vegades com afecta un terratremol a un edifici. Tenint ben clara que la nostra intenció és fer un exercici de divulgació que obliga a simplificar, intentarem explicar els efectes dels terratrèmols a les construccions.

La primera consideració a fer és que hem de diferenciar els efectes que es produeixen als elements estructurals i els que es produeixen als altres elements constructius. La norma sísmica vigent contempla principalment l'estructura, per aquest motiu la majoria de víctimes degudes als terratrèmols es produeixen per despreniments de façanes, aplacats, fals sostres,... i no per l'esfondrament de l'edifici.

Efectes a l'estructura:
Les estructures es dimensionen, normalment, per càrregues de tipus gravitatori, és a dir, càrregues estàtiques que actuen sobre un element. Les accions sísmiques, així com altres accions no gravitatòries, són càrregues dinàmiques.

El sisme produeix un moviment vibratori que sacseja els edificis tant vertical com horitzontalment. Són les forces horitzontals les més perilloses per l'estructura.

La força horitzontal causa un desplaçament de l'edifici, quan aquesta força s'atura l'edifici tendeix a retornar a la seva posició original com a conseqüència de l'elasticitat dels materials. En aquest moment comença un moviment vibratori i l'estructura oscil·la deformant-se a partir de la seva posició inicial.

Si se sobrepasa el règim elàstic d'algun material pot deformar-se sense tendir a recuperar la seva forma (règim plàstic) o si respon fràgilment, trencar-se. Des d'aquest punt de vista els materials de construcció més segurs són els elàstics i coherents(com la fusta i el formigó armat).
En el cas que coincideixi la freqüència de l'ona sísmica i la freqüència d'oscil·lació de l'edifici es produeix el fenòmen de la ressonància. Això produïrà, probablement, l'ensorrament de l'edifici. Normalment, però, s'originen grans deformacions i el trencament d'algunes parts de l'edifici varia la seva freqüència d'oscil·lació pel que la construcció tendirà a estabilitzar-se.

En aquests moments, la normativa d'aplicació a Espanya és la NCSE (Norma de construcción sismoresistente) i l'Eurocodi 8 “Disposicions pel projecte d'estructures sismoresistents”, vigent a nivell europeu. Aquesta norma estableix els criteris a seguir amb l'objectiu d'evitar la pèrdua de vides humanes i reduir el dany i el cost econòmic que puguin ocasionar els terratrèmols. Per això, entre altres, es tenen en compte la importància de l'edificació i la situació geogràfica de l'emplaçament.

Mapa sísmic d'Espanya:

Mapa sísmic de Catalunya:

En un proper post donarem algunes recomanacions per les construccions sismorresistents.

Plaça Espanyola, L'Hospitalet de Llobregat. Direcció d'obra.

La nostra intervenció a l'obra del tractament de mitgeres ha consistit, primer en la redacció del projecte d'estructura dels elements tubulars de dotze metres d'alçada que anaven tocant les mitgeres que donen a la plaça i, segon, en la direcció de les obres.

Es plantejaven uns elements tubulars d'acer de secció variable. A l'arrencada tenim un perfil de dimensions 480*100 que es va reduint amb alçada fins a un perfil de 120*100.
Com que els tubs de més secció no es troben al mercat s'han hagut de fabricar expressament.

Els punts més improtants a tenir en compte en la fabricació del perfils són:

- aconseguir que els radis de corbatura del perfil fabricat i els del perfil estandar siguin els mateixos.

- garantir la verticalitat dels perfils un cop posats a l'obra així com la distància entre ells.

Per tal d'aconseguir-ho es va incidir bàsicament en tres coses:

1.-es van fer els perfils agrupats en paquets de 4 o 5 unitats cada un units a la seva base per una placa metàl·lica. La mida de cada unitat venia limitada per l'ample dels camions de transport.
2.-es va fer un control important a taller de la planeitat i rectitud dels perfils fabricats a taller.
3.-fer un control exhaustiu de la col·locació de les plaques d'ancoratge a l'obra. Una petita desviació a la base representava una gran falta de verticalitat a dotze metres d'alçada.

Aconseguir realitzar amb èxit els dos primers punts van significar fer una part de la direcció d'obra a taller. L'últim punt s'ha aconseguit amb la presència continuada a l'obra. (més fotos aquí)

Les mitgeres al descobert:

Els perfils a taller:

Projecte San Miguel (3)

Vam poder complir els terminis i el dia 19 de Febrer es va penjar l'ampolla.

Us deixem amb un vídeo del muntatge i si voleu veure les fotos cliqueu aquí